Aquesta setmana, paral·lelament al meu pla d’intervenció com ja us vaig anticipar,estic passant el test de desenvolupament de la percepció visual (Frostig M. 1964; Madrid: TEA) a alumnes de 4 i 5 anys d’Educació Infantil.
Sota el meu punt de vista, aquest
tipus de proves estandarditzades per passar a alumnes tan petits d’Educació
Infantil té aspectes positius i negatius, però anem a raonar-ho més extensament en base
al que he pogut anar observant.
Com a part positiva, veig que
basant-nos en la psicologia de l’aprenentatge és un instrument dissenyat per
veure si l’infant ha adquirit prèviament les habilitats perceptives i visuals
que es requereixen per la lectura. Així doncs, com per llegir i escriure s’han
d’adquirir abans les habilitats senso-motrius (i de coordinació visiomotora)
crec que ens pot aportar informació interessant
en aquest punt.
Ara bé, com a part molt
qüestionable o negativa em plantejo la puntuació final del test. A aquesta no
li trobo molt de sentit ja que crec que atorga puntuacions diferents per
avaluar habilitats diferents.
Per exemple:
En M. alumne de 5 anys té un bon
domini de la coordinació visiomotora, però no discrimina bé de manera correcta
la discriminació figura-fons.
Per tant,em plantejo si ens
aportarà informació psicopedagògica valuosa dels infants, si el valor final que
surt és resultat de la suma de puntuacions diferents que avaluen habilitats
diferents.
Què en penseu vosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada